Cichorium intybus L.

Català:
Xicoira, xicoina, xicoia, xicoira amarga, masteguera borda.

Castellà:
Achicoria, hierba del café, almirón, amargón, ambubeya, camarroja, chicoria, ramaoya, radicha

Descripció:
És una herba anual o biennal, de vegades perenne, amb una arrel gruixuda i moltes barbes. Arran de terra es forma una roseta molt densa amb fulles que mesuren de 2 a 20 cm. de llarg i tenen un nervi central i les fulles son molt dividides a la punta, totes elles són una mica peludes al tacte. Les inflorescències són terminals en forma d’espiga de flors molt petites i compactes. Es pot confondre amb Plantago bellardii All. de fulles més enteres amb forma de punta d’espasa. Les llavors son molt petitones i de color marró. La confusió amb altres espècies de plantatge, no suposa cap problema, doncs totes són comestibles, unes amb més propietats que d’altres.

Hàbitat:
Marges de camins i carreteres, fins als 1500 metres, amb clima humit.

Floració i collita:
La xicoira, comença a florir al mes de juny i fins a octubre, el que ens interessa són les seves fulles, i perquè siguin tendres haurem de collir-les abans  que la planta floreixi. Per collir l’arrel, ho haurem de fer a la tardor.

Part comestible:
Les fulles, les llavors i la flor són comestibles, però la flor es tanca només agafar-la.

Aplicacions gastronòmiques:
Aquesta planta és una de les més preuades, sobretot als Pirineus, on es troba amb les fulles de color blanc després d’haver passat l’hivern sota la neu. A terra baixa les fulles, tot i ser ben verdes, són també molt bones. Les més tendres les utilitzarem amb barreges d’altres herbes per fer amanida o per substituir la popular ruca en els carpacios, fins i tot,  queda molt bé barrejada amb galls de taronja i amanida amb vinagre d’estragó, per acompanyar carns greixoses.

També podem menjar les fulles bullides, estofades en guisats, etc. Cuinades tenen un gust dolcenc molt bo semblant a les del dent de lleó.
L’arrel, tallada, dessecada i triturada, és un bon substitutiu del cafè, amb totes les propietats de la planta i sense els perjudicis del cafè. L’arrel també pot consumir-se bullida o estofada com si fos un nap quan es molt tendre, abans de la floració de la planta.

Propietats:
Les seves propietats estomacals són indiscutibles essent molt recomanada per obrir la gana. També és una planta que la recomanen medicinalment quan existeix bilis escassa, com a laxant suau, per l’estrenyiment, les llombrius intestinals, fetge congestionat, digestions lentes i dificultoses, depuració de la sang, inapetència...

També conté moltes vitamines, sobretot vitamina A i minerals, lactones sesquiterpèniques, ferro i potassi.

A l’arrel trobem inulina, que te una acció hipotensora i va molt bé pels diabètics